![]() El oboe (del francés: hautbois ‘madera alta o aguda’) es un instrumento musical de la familia viento madera, de taladro cónico, cuyo sonido se emite mediante la vibración de una lengüeta doble que hace de conducto para el soplo de aire.Taldeko oboe bakoitzak hotsa desberdina izaten du, mihiaren zabaleraren arabera. Oboearen hedadura bi oktaba eta erdikoa da, gutxi gorabehera. mendean, fagotarekin batera, berebiziko garrantzia hartu zuen orkestraren barruan. mendearen bigarren erdialdean orkestran onartu zen eta XVIII. Frantses eskulangileek mutur konikoa txikitzean hobetu zuten, eta orkestra barruko zurezko musika tresnarik garaiena izan zen. Musika klasikoaren arlotik kanpo, folk eta jazzen ere erabiltzen da. Oboe (frantsesetik, hautbois) zuraren familiako haize instrumentua da, mihi bikoitza eta tutu konikoa duena.La vorto etimologie venas de la franca vorto hautbois (lignaĵo kun alta sono), komence transprenita al la germana lingvo kiel Hoboe (nuntempe en la germana samkiel en pluraj aliaj naciaj lingvoj la vorto estas Oboe sen komenca "H"). La muzikilo karakteriziĝas per konusa tubo, duopa anĉo kaj klapoj. Jahrhunderts und stellt eine Weiterentwicklung der mittelalterlichen Schalmei dar. Das mit Klappen ausgestattete Instrument hat seinen Ursprung in der französischen Barockmusik des 17. Die Oboe () (veraltet auch Hoboe beides Eindeutschungen von französisch hautbois) ist ein Holzblasinstrument mit Doppelrohrblatt und einer schwach konisch gebohrten Röhre.Má široké uplatnění v klasické hudbě – je součástí symfonických i komorních orchestrů a mnoha dechových komorních souborů. Hoboj (z francouzského hautbois – „vysoké dřevo“) je dvojplátkový dřevěný dechový nástroj laděný v C.En el terreny de l'etnomusicologia i de l'estudi organològic dels instruments de les diferents cultures del món, per extensió, s'anomenen oboès tots els instruments de llengüeta doble. ![]() El seu nom prové del francès hautbois (haut = 'alt', en el sentit de 'fort' bois = 'fusta': 'instrument de fusta que sona fort'). ![]() L'oboè es va desenvolupar durant el segle xvii a partir de la xeremia. El corn anglès és de la mateixa família, amb un registre més greu. El seu ús es circumscriu a la música d'orquestra i per a banda -en ambdós casos per parelles- i a la música de cambra. Segons la classificació habitual, es considera de vent fusta i llengüeta doble, i segons la de Hornbostel-Sachs, es troba en el grup 422.12. L'oboè és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, amb tub cònic i tessitura aguda.
0 Comments
Leave a Reply. |
AuthorWrite something about yourself. No need to be fancy, just an overview. ArchivesCategories |